miércoles, 11 de junio de 2014

Reflexions finals grupals del teatre

Vàrem començar aquest projecte d'obra de teatre proposant cadascuna una idea. D'aquesta manera, varen sorgir propostes com ensenyar la història d'Eivissa, mostrar curiositats de la vestimenta pagesa o simular una classe d'alguna matèria de forma divertida i global. Al final, per votació vàrem decidir realitzar una obra que mostrés l'història d'Eivissa però que també mostrés la curiositat del motiu pel qual la vestimenta de les pageses porta el botifarró. Per tant, vàrem decidir fer una combinació de dues idees.

El problema va sorgir més endavant, quan començàvem a consolidar idees i ens adonàvem que l'obra s'allargava massa i que havíem de suprimir moments històrics. Va ser per això que al final hem hagut de suprimir la idea de mostrar el motiu de la botifarra com a vestimenta, i hem hagut de suprimir la època hippie, la dels pirates i la conquesta catalana. Tot i això, considerem que al final hem aconseguit representar les èpoques més importants i que són fonamentals per a seguir el fil conductor de l'obra, és a dir, els diferents noms que ha tingut l'illa.

Una vegada que hem tingut les idees una mica clares de l'evolució de l'obra, hem començat a elaborar els vestuaris. D'aquesta manera hem fet dues disfresses de púnics, dues de romans, dues de musulmans, la disfressa de la nena, la de la bruixa i la de la pagesa. Realitzar els vestuaris ens ha portat molt de temps, però, a mesura que unes feien vestuari, les altres s'encarregaven de començar amb els escenaris. D'aquesta manera avançàvem més ràpidament.

Realitzar tant l'escenari com el vestuari ha estat una mica estressant, sobretot perquè en la nostra obra hi ha una gran quantitat de personatges diferents i nosaltres només som cinc persones. Per tant, el vestuari l'hem elaborat de manera que resulti més fàcil de llevar i posar per a que en el moment de representació resulti més ràpid. 

Per tant, com que amb les hores de les classes no teníem prou temps per a elaborar tot el material necessari, hem hagut de quedar diversos dies. Vàrem decidir portar tot el material a casa de na Marta perquè disposa de molt espai on podem treballar i després emmagatzemar el material.


Des del nostre punt de vista, realitzar aquesta obra de teatre i tots els materials per a la seva representació és molt positiu per a la nostra formació com a docents ja que treballem diversos aspectes. Així, treballem la representació, la interpretació, l'elaboració de disfresses amb teles o amb cartró, l'elaboració d'escenari amb cartró, paper, pintura... Per tant, a partir d'aquesta activitat posem en pràctica les nostres idees elaborades anteriorment. A més, representem l'obra davant de nens i nenes, cosa que ens motiva més encara per adaptar el diàleg al públic d'aquestes edats i ens motiva per a realitzar el millor possible els materials. 




Marta.

jueves, 5 de junio de 2014

Reflexions finals

Ai això s’acaba... que dir, que dir d’aquesta assignatura. La veritat que estic molt contenta amb el que he viscut gràcies a socioemocional.

Al principi de l’assignatura vaig haver de fer una entrada sobre les sensacions que em despertava aquesta nova aventura. Començava amb alegria, intriga, curiositat, por i nerviosa. He de dir que l’emoció d’alegria segueix hi segueix sent ja que he aprés moltíssim. I dir, que les dos últimes emocions, encara que les tinc per a l’examen, ja no les tinc com al principi. És a dir, que l’assignatura ha set fins i tot millor del que em podia arribar a imaginar.

Estic molt contenta i satisfeta amb tot el que he fet durans aquesta assignatura ja que els coneixement que he assolit són molt enriquidors per a mi i per al meu futur com a docent. Ara ja puc dir que se lo que són les emocions, quines són les primàries i quines les morals, puc parlar més sobre, els infants i el seu desenvolupament, sobre la família i l’escola...


He aprés com tractar a l’escola el tema de les emocions i altres -però sobretot les emocions ja que és un tema que mai havia tractat- cosa que per a mi és molt important ja que ensenyen molta teoria a la carrera, però en realitat lo difícil és dur aquesta teoria a la pràctica, cosa que em fa molta de por.  

A més, he de destacar que la manera en la que hem treballat a classe ha set molt bona ja que podia veure els diferents punts de vista de les meves companyes, cosa que m’ha ajudat a desenvolupar-me tant “professionalment”, com personalment. Penso que, aquesta manera de treballa (individualment, en petit i en gran grup), s’hauria de dur a terme en moltes altres assignatures i també en les escoles d’infantil, que encara que s’hi du, no crec que s’hi dugui com es diu.

En conclusió, puc dir que estic molt orgullosa de l’assignatura, del meu treball i de tot el que aprés. Ha set un quadrimestre molt enriquidor per a mi ja que quasi totes les assignatures que he tingut (inclosa aquesta), m’han aportat molts de nous coneixements, així com m’han reforçat alguns que ja tenia. Penso, que tenir assignatures com aquesta, és necessari per a poder formar-se com a una adequada docent per a poder satisfer les necessitats dels infants i ajudar-los en el seu desenvolupament com a persones. 



PD: He d'agrair al professor Iñaki i a les meves companyes ja que, sense tots ells aquesta aventura no hauria set possible.  Gràcies!


Marta. 


miércoles, 4 de junio de 2014

Ole Ole!!! Una meravella de teatre :)

Ara sí que sí... Avui ha set el gran dia de la representació de:

“El màgic nom d’Eivissa”.


Molt prompte hem anat a casa de na Aida per a pentinar-nos i maquillar-nos, i mentre ho fèiem hem repassat el diàleg. 





































Després hem anat cap a el Diari d’Eivissa i allí hem preparat un parells de coses i ens hem ficat a la zona de vestuaris fins que ens ha tocat. He de dir, que encara que he estat molt nerviosa i aterrada per el fet d’haver d’actuar dalt un escenari i davant tantes persones, ha sortit tot molt bé  i jo personalment m’ho he passat molt bé. Tot i això, els deu minuts abans de sortir a l’escenari han set crítics ja que penso que totes estàvem una mica aterrades. Aquí deix una foto dels cinc minuts abans de sortir a escena: 



3, 2, 1....... I Acció:




Ja hem representat el teatre i encara que és molt millorable, he de dir que n’estic orgullosa i molt satisfeta. Ha set una aventura a la qual li he dedicat moltíssim de temps i esforç, i gràcies al nostre treball ha set tot un èxit.

Ha set una experiència inoblidable i molt satisfactòria, que m’ha encantat poder dur a terme. Penso que gràcies a aquest projecte que hem representat avui, he crescut com a persona i he passat una bona estona amb les meves companys amb les qual he hagut de treballar i coordinar-me molt.


Espero, que el teatre hagi agradat a tothom i en especial als infants, els qual esper que hagin passat una bona estona i hagin gaudit rient i intervenint amb nosaltres!

















Que bons som i quin culet tenim!!!!





Marta.

martes, 27 de mayo de 2014

I venga assajar, assajar i retocar!



Ja ens trobem a una setmana de representar el nostre teatre i la veritat que ara sí que tinc els nirvis nerviosos. Encara que esta quasi tot fet encara, cada dia que quedem anem millorant coses per a poder fer el teatre el millor possible.

Ara si que ja quasi tot es assajar, i la veritat que ja hem fet assajos a classe davant els professors cosa que segons la meva opinió, era molt necessari. A més, a part dels assajos a la UIB, també hem quedat diversos dies per a practicar a casa per veure com quedava, cronometrar-nos, retocar coses del diàleg i assajar que molta falta em feia per a poder anar més segura.


A banda dels assajos, també hem quedat algun dia per a fer prova de vestuaris i pentinat. A més, hem aprofitat el dia que ens provàvem els trajes sencers per a fer-nos fotos, i poder fer el llibre que na Catalineta romprà el dia de l’obra. 





































Avui realitzarem el darrer assaig a la UIB i el dimecres 3 en farem un de general al Diari d’Eivissa. I el 4... mare meua si es que ja no queda res de res!!! Només he de dir que fins a ara ha set una experiència única i, que esper que tot surti bé!


Doncs ido, que dir?   MOLTA MERDA A TOTHOM!!!


  

La futura actriu Marta. 

miércoles, 21 de mayo de 2014

Activitat 9: El període d'adaptació

Aquesta entrada, la dedicaré a parlar del període d’adaptació al qual li hem dedicat una sessió a l’assignatura de socioemocional.



Es tracta d’un procés de vinculació que realitzen els infants en el moment en que entren en contacte amb unes noves persones i espais, que en el nostre cas estem parlat de l’escoleta i l’escola. Al entrar en una d’aquestes dues institucions, l’infant realitza la separació significativa de les figures paternals des del naixement, cosa que necessita un temps, per a superar el sentiment de pèrdua.

En aquest procés, es realitza un gran canvi en les costums de l’infant cosa que implica una adaptació progressiva amb el temps. El nen, va realitzant nous vincles afectius amb el nou espai i les noves persones, sobretot amb els educadors. Mentre es produeix aquest procés, les educadores hi juguen un paper molt important ja que han d’acollir al infant i començar a forjar uns vincles positius tant amb el petit com amb la seva família, per a que aquests s’acomodin i es sentin bé amb l’escola.

Després de parlar una mica sobre que és el procés d’adaptació, seguirem amb aquest tema però, treballant-lo des de l’exemplificació d’un cas:

“Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.”
El professor, ens va demanar que penséssim en petit grup si l’actuació de la mestra havia estat la correcta, i que raonéssim com li ho podríem dir. Des d’un primer moment, vaig deduir que no era una resposta adequada per a donar a una família ja que, des d’un principi la mestra no mostrava seguretat a la mare.

Doncs, ens ficarem en petit grup i vàrem arribar a la conclusió de que la mestra es basava en el temps i no es parava a pensar en les necessitats de l’infant. A més, com he dit abans que la mestra emprés la paraula por, d’entrada ja transmetia inseguretat i por per a la mare. Com a resposta que nosaltres donaríem, vàrem pensar en que primer estaria bé saber els factors de perquè la mare demanava això. A més, intentaríem ressaltar els beneficis de l’adaptació tant per al seu fill, com per al grup, com per a la mestra. Li explicaríem, que el període d’adaptació és un procés més ampli que sols estar còmode i no plorar. És un període que beneficia al seu fill i al seu desenvolupament ja que, amb ell el nen comença a establir un vincles per adaptar-se, i per a que els seus companys s’adaptin a ell.

Seguidament, per acabar amb aquesta activitat férem un debat entre totes les companyes del grup, amb el qual vaig poder anotar el que seria millor que fes si en un futur com a mestra em topo amb una situació com aquesta o pareguda:

  • En un primer moment, hauria d’explicar en que consisteix el  període d’adaptació i els beneficis que té ja que, pot ser que la família i jo, tinguem idees diferents.

  • Hauria d’informar-me el perquè la mare diu això, ja que pot ser que sigui per qüestions de feina o altres factors. Segons el que ens digui la mare, nosaltres com a bones docent l’hem d’escoltar i intentar donar-li alternatives o posar-li solucions al problema. Hem de demanar l’opinió a la família, donar la raó de que sí que s’està adaptant, però dir-li que és important que segueixin amb el període per al bé del seu fill. Nosaltres som els professionals i sabem que és necessari i molt important aquest procés, però MAI ens hem de ficar per sobre de la família ni posar-nos en contra ja que, aquest procés també implica establir vincles positius amb la família.

  • Si volem decidir, hem de tenir una bona base on recolzar-nos a l’hora de argumentar, cosa que és indispensable ja que hem fer raonar i entendre que el que diem és per al bé del seu fill.

  • Els hem de fer entendre que els infants tenen ritmes diferents, i que s’ha establert aquest període per facilitar l’adaptació de tots.

  • Donar l’opció de que vingui un altre familiar en el cas de que la mare o pare no pugui assistir a l’escola. O també, es pot provar durant un dia a veure si l’infant està adaptat. Però, per a decidir també hem de consultar-ho amb l’equip docent ja que, no es sols decisió meva.

  • Podem tenir por, inseguretat, preocupació... però MAI pot ser el nostre argument, i com a professionals que som tampoc ha de transmetre’s a les famílies.

  • ... Encara que es podrien posar més maneres i opcions per a fer front a una situació com aquesta, opino que amb aquestes i les pensades en petit grup ja em sento mes segura per a poder afrontar un conflicte com aquest.


Aquesta activitat, m’ha agradat molt ja que et fiques en la pell del docent i intentes imaginar com te’n sortiries d’una situació així de la millor manera. M’ha ajuda a veure el que no hauria de fer i com realment ho podria fer per a ser el més correcta possible. A més, m’ha aportat nous coneixement ja que, d’aquest tema només havia sentit a parlar-ne, però mai havia profunditzat tant en ell.




Marta.

lunes, 5 de mayo de 2014

Activitat 8: L'escola

Aquesta activitat, la dedicaré a treballar sobre l’escola. A classe de psocioemocional, vàrem estar parlant sobre l’escola que hauria d’haver-hi en la nostra actualitat per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants. He de dir que com vaig arribar tard en aquella sessió, anava una perduda, però gràcies a les taules que penjaré he pogut aclarir-me i realitzar l’entrada.


Primerament, penjaré la taula que recull la història de la educació infantil la qual recull els diferents models per els que ha passat: 


Durant la sessió, s’ha debatut sobre quin seria el model més adequat; primer individualment, a continuació en petit grup i finalment,  col·lectivament entre tota la classe. Amb aquesta darrera manera, s’ha arribat a la confecció de la següent taula: 


Doncs com podem veure reflectit a la graella, l’escola dels nostres dies des del meu punt de vista hauria de ser una barreja entre l’escola infantil i la casa del nen. Aquesta mescla, ha de tenir caràcter educatiu i socialitzador, que creï persones desenvolupades que sàpiguen fer front als problemes que els sorgeixen. Ha d’ensenyar a l’infant, motivant-lo i deixant-li autonomia. Una escola inclusiva, que satisfaci les necessitats bàsiques de cada un dels infants, incloent aquí les emocionals ja que és molt important que des de ben petits vagin aprenent a interpretar-les i regular-les. Inclusiva, on té en compte tots els infants i les seves característiques, la qual té un continguts flexibles per a poder adaptar-se a cada un dels infants ja que, no n’hi dos que siguin iguals.

Una escola en la qual els mestres siguin professionals i sàpiguen ajudar, escoltar, guiar, ensenyar, establir vincles afectius, mediar, treballar les emocions,... als infant per a que aquests desenvolupin al màxim les seves capacitats. Una escola on els infants pugui experimentar, observar, investigar... per a dur a terme aprenentatges significatius on ell és el protagonista, on aprenguin per a la vida no per a etapes educatives futures. 




Marta. 

martes, 29 de abril de 2014

Diàleg, cançons, vestuaris, escenaris i aclarir-nos!

Aish aish aish, cada vegada esta més prop el teatre, encara que no sabem quin dia serà, però jo cada vegada hi penso més i em poso més nerviosa.

Ara, ja duem un temps dedicant-nos a fer vestuaris i escenaris a la classe de plàstica. Per a mi, es tracta d’una activitat que m’agrada molt ja que, desconnecto dels treballs escrits de les altres assignatures.


Vàrem començar realitzant vestuaris ja que, opinem que és el que pot ser ens costi més. Com que vàrem poder recaudar una bossa molt gran de teles, tenim moltes més possibilitats per a fer els diferents vestits. Primerament, començarem per el de púnics i el de romans. A classe, discutíem la manera de fer-lo, la tela que empraríem, com ho faríem, midar les actrius... i després ens el endúiem a casa per a cosir els trossos més grans. Quan ja hem tingut alguns dels vestuaris clars, hem començat amb decorats com per exemple el vaixell, escuts, cascos... Ens repartíem les tasques, per a estar totes fent qualque cosa. 


























Una mica més endavant, com que hi havia materials que no podíem dur a classe, vàrem començar a quedar a ca meva per a poder tenir més espai, poder pintar amb spray, fer la muntanya i els arbres... poder assetjar i practicar les cançons. 



























Aquestes setmanes, han set una mica pesades ja que entre el teatre i tots els altres treballs que tenim, hem impartit molt de temps en aquesta aventura i hem hagut de debatre molt sobre com volíem dur endavant el diàleg, sobre com fer vestuaris i escenari, escollir i elaborar les cançons... Tot i això, crec que ho duem prou bé i amb un poc d’assajos ho veurem més clar.


Marta.