Acabat el primer semestre, començo aquest últim per a intentar acabar el segon any de la carrera. El començo amb ànims ja que, el passat m'ha anat prou bé cosa que em dona molta alegria. Tot i això, començo una mica cansada però amb curiositat per a veure que em presenten les noves assignatures. He de dir, que les tres assignatures que em criden més l'atenció, són la del teatre, la de psicomotricitat i la sociemocianal, de la qual parlaré en aquesta entrada.
Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància.
Per començar aquesta assignatura, se’ns ha proposat que fem una mena de presentació sobre com ens sentim i les emocions que ens sorgeixen al iniciar aquesta nova aventura. Dic aventura perquè, per a mi començar qualsevol assignatura nova és un repte ja que mai havia vist l’educació com l’estic veient ara, gràcies a la carrera que estic cursant.
Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància.
Per començar aquesta assignatura, se’ns ha proposat que fem una mena de presentació sobre com ens sentim i les emocions que ens sorgeixen al iniciar aquesta nova aventura. Dic aventura perquè, per a mi començar qualsevol assignatura nova és un repte ja que mai havia vist l’educació com l’estic veient ara, gràcies a la carrera que estic cursant.
Aquesta
nova assignatura, em desperta curiositat i alegria ja que, a partir del seu nom
“Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància” ja sospito
que ha de ser una assignatura amb la que aprendré molt sobre les emocions i el
desenvolupament socioemocional dels infants cosa que és molt enriquidor per a
poder fer el que realment m’agrada pel meu futur: ser una bona mestra i ajudar
a que els infants es desenvolupin en tots els àmbits cognitiu, físic i
emocional. A més, també sent intriga ja que una cosa nova sempre
suposa una curiositat afegida, per descobrir temes i aspectes nous. Intriga per
vorer com evolucionaré, treballaré, si ho sabre fer...
Tot i
això, també he de dir que a causa d’aquesta
intriga també he de dir que tinc una mica de por ja que, penso que pot ser una assignatura
la qual no acabi d’entendre o d’agafar-li el fil, i acabi anant-me mal, cosa
que no seria la primera vegada que em passa. A causa d’aquest sentiment de por,
estic nerviosa per a veure com es desenvoluparan les següents sessions i com
les viuré jo. Aquesta emoció, la puc veure manifestada en el meu cos, ja que el
primer dia de classe em sentia nerviosa i tenia l’estómac una mica remogut,
cosa que em passarà també el dia del examen.
Després
de la presentació, vàrem classificar les nostres emocions en positives,
negatives i ambigües. Doncs, amb aquesta graella classificaré els que he
explicat que sentia al trobar-me davant aquesta nova assignatura:
Encara
que les col·loco en positives o negatives, opino que no tenen perquè ser sempre
dolentes, però en aquesta ocasió em sorgeixen així.
En
conclusió, la primera impressió d’aquesta assignatura ha estat bona, cosa que
esper i trobo que no canviarà al llarg del semestre. D’aquesta manera, em posiciona amb força per fer-li
front. Penso que és una nova etapa que
m’ajudarà a formar-me com a docent, per a que en un futur pugui ajudar als
infants a que es desenvolupin com a persona. Penso que, gràcies a aquesta
assignatura, aprendré sobre les emocions cosa que em sembla molt interessant i
important ja que, es fonamental per al desenvolupament dels infants. A més, és
un tema que no hem tractat en el que duem de carrera i que trobo necessari per
a ser una bona mestra.
Marta, una estudianta del segon curs del grau d'Educació Infantil.