Activitat 2: Les emocions primàries

La següent activitat de la que parlarem a classe, va ser sobre les emocions primàries. Primerament, vam tenir que pensar sobre aquestes, identificar-les i fer un llistat individualment. D’aquesta manera, inicialment vaig fer una definició sobre aquestes, sense saber-ne res del tema: “ Les emocions primàries són aquelles que es desenvolupen en el nostre dia a dia, sorgides per activitats quotidianes”. I el meu llistat d’emocions bàsiques va ser: alegria, amor, tristesa, por i ràbia.

A continuació, en petit grup vàrem posar en comú els nostres llistat i, en vàrem fer un de nou: amor, alegria, tristesa, por, ràbia, curiositat i motivació. Seguidament, tots els grups exposarem la nostra llista i en gran grup, debatérem quines podien ser les emocions primàries, que la majoria vàrem dir les mateixes, però varen sortir algunes de noves com fortaleza, expectància, confiança, intriga, preocupació, vergonya, incertidumbre i acceptació.

Finalment, per a saber la definició de emocions bàsiques i quines eres aquestes, realitzàrem la lectura del capítol “l’alquímia de les emocions”, del llibre Sentir i crecer de Silvia Palou. A més, amb les presentacions visualitzades a classe, finalment, vaig poder fer-me una idea de tots aquests nous conceptes per a mi.

Doncs, puc dir que les emocions bàsiques són aquelles que sense elles no podríem existir. Són emocions innates que són necessàries per a la supervivència de les persones. A més, ara ja se que les emocions primàries són cinc i són les següents:

•      Amor: 

Aquesta és l’emoció mare de la qual deriven moltes altres. Permet establir vincles que permeten que la nostra civilització pugui viure. Tot busquem sentir-nos estimats, i si ens sentim estimats podem estimar-nos a un mateix i als altres. Per a mi també és la més important ja que, opino que sense el amor no podem existir. 

• Alegria:

És una emoció que ens fa sentir bé i implica un estat de benestar. La classifico com una emoció positiva provocada per el compliment de les nostres metes. Normalment, la manifestem físicament rient i somrient.

A vegades, podem trobar-nos amb casos de molta alegria els quals amaguen tristor ja que, la primera és l’emoció més ben vista i acceptada per la societat. Per això, es diu que l’alegria està a un sol pas de la tristor ja que, es troben en la mateixa línia.

•  Tristesa:

Emoció negativa que es produïda pel sentiment de pèrdua o a causa de no tenir allò que s’estima o es vol. Negar la tristor no proporciona alegria, d’aquesta manera, es bo que els infants afrontin i expressin la seva tristesa per a superar-la i arribar a un estat d’alegria. A causa de la societat, s’ha classificat la tristesa com una emoció dolenta la qual no esta ven vista i d’aquesta manera, plorar tampoc ho estat. Així, es diu als infants que deixin de plorar cosa que he aprés que no s’ha de fer ja que, és una resposta natural d’expressar la tristor i que no es dolenta. D’aquesta manera se que no s’ha de llevar importància a les coses que causen tristor als infants.

• Ràbia: 

La ràbia és una emoció que depèn de com es manifesti la puc considerar com positiva o negativa. Pot ser positiva ja que, ens pot donar força positiva per fer una retroalimentació, superar-se, fer front als problemes i que ens pot ajudar a prendre decisions. Però, també la puc considerar negativa ja que, segons com es manifesti pot perjudicar-me molt; com que es pot donar en situacions estressants, amenaçadores o a causa del no assoliment de les expectatives, puc manifestar-la amb agressivitat ja sigui física o verbal, cosa que pot causar mal tant als altres com a nosaltres. Les diferents accepcions són: la ira, el enfado i la fúria.

• Por:

La por, per a mi la considerava una emoció negativa la qual no me agrada mica sentir. Però després d’haver-la tractat me’n adono que és una emoció molt important ja que gràcies a ella ens posem en alerta davant situacions amenaçadores o que no ens agraden, per així protegir-nos i d’aquesta manera, també arribem a conèixer els nostres límits. Tot i això, he de dir que pot ser dolent ja que, en ocasions et pot deixar paralitzat sense saber reaccionar, cosa que no és bona.

Una cosa que he de destacar és que, en la nostra cultura tenir por no esta ben vist per  la qual cosa ridiculitza la por i trobem persones que no l’expressen. 

En conclusió, he aprés que són les emocions bàsiques, també he aprés quines són i sobretot, he aprés a com les puc veure i que puc  en el moment en que sorgeixin dins de classe, sobretot amb l’emoció de tristesa, la qual he aprés que ha de manifestar-se i nosaltres no li hem de llevar importància a allò que fica tristos als infants ja que, per a ells és molt important.

Marta.