martes, 29 de abril de 2014

Diàleg, cançons, vestuaris, escenaris i aclarir-nos!

Aish aish aish, cada vegada esta més prop el teatre, encara que no sabem quin dia serà, però jo cada vegada hi penso més i em poso més nerviosa.

Ara, ja duem un temps dedicant-nos a fer vestuaris i escenaris a la classe de plàstica. Per a mi, es tracta d’una activitat que m’agrada molt ja que, desconnecto dels treballs escrits de les altres assignatures.


Vàrem començar realitzant vestuaris ja que, opinem que és el que pot ser ens costi més. Com que vàrem poder recaudar una bossa molt gran de teles, tenim moltes més possibilitats per a fer els diferents vestits. Primerament, començarem per el de púnics i el de romans. A classe, discutíem la manera de fer-lo, la tela que empraríem, com ho faríem, midar les actrius... i després ens el endúiem a casa per a cosir els trossos més grans. Quan ja hem tingut alguns dels vestuaris clars, hem començat amb decorats com per exemple el vaixell, escuts, cascos... Ens repartíem les tasques, per a estar totes fent qualque cosa. 


























Una mica més endavant, com que hi havia materials que no podíem dur a classe, vàrem començar a quedar a ca meva per a poder tenir més espai, poder pintar amb spray, fer la muntanya i els arbres... poder assetjar i practicar les cançons. 



























Aquestes setmanes, han set una mica pesades ja que entre el teatre i tots els altres treballs que tenim, hem impartit molt de temps en aquesta aventura i hem hagut de debatre molt sobre com volíem dur endavant el diàleg, sobre com fer vestuaris i escenari, escollir i elaborar les cançons... Tot i això, crec que ho duem prou bé i amb un poc d’assajos ho veurem més clar.


Marta.  

sábado, 19 de abril de 2014

Activitat 7: Un lugar donde quedarse


Aquesta entrada, la dedicaré a parlar de la pel·lícula que vérem a classe “Un lugar donde quedarse” de Sam Mendes. Aquesta, tracta sobre una parella que se’n entera de que seran pares i decideixen viatjar per a buscar el lloc ideal per a formar la seva família.  A més, van d’una banda a l’altra “buscant-se” i durant la seva aventura, van vigent diferents models de família i van sabent com vol que sigui la seva família.




Primer van a veure als pares del home, i aquests els diuen que se’n van de viatge a un altre país cosa que fa que vagin a buscar estabilitat per diferents ciutats. 






Seguidament, van a Fènix a veure els excaps de la dona; aquesta família que infravaloren els seus fills i pensen que no se’n adonen de res.




 

La següent família que visites és la de la cosina del home, la qual no fica cap tipus de límits ni norma als seus fills, excepte la d’anar amb cotxet.

 La següent parada és a Montreal, a veure la família d’uns amics de la universitat; es tracta d’una família amb molts de fills adoptats. La darrera visita que realitzen és a una família monoparental; és la família del germà del home al qual l’ha deixat la seva dona amb la filla. Finalment, la dona decideix anar a veure la casa on vivia amb els seus pares, que ja són morts. Quan arriben allí, se’n adonen que aquell és el lloc on volen formar la seva família. Quan passen per les diferents famílies destaquen allò que els agrada i rebutgen allò que no volen que passi quan siguin pares.

En la meva opinió, veig que són uns pares primerencs amb por i molt indecisos, que no saben que volen i busquen un model per a seguir. A mesura que va passant la pel·lícula, podem veure com cada vegada es van formant més com a família i es van tornant més madurs per a fer front al naixement de l’infant i per a aportar-li a aquest un bon lloc on viure i model. A més, es pot veure que com és una parella molt unida, no deixen que la seva inseguretat els allunyi un de l’altra i que puguin afrontar junts els problemes. 


En conclusió, és una pel·lícula que m’ha agradat molt ja que transmet  la inseguretat que es té en el moment de ser pares per primera vegada i com aquest la superen i troben el lloc ideal per a formar la seva vida i família, i en un futur per educar al seu fill. A més, és una pel·lícula que reflexa molt bé alguns dels tipus de família que podem trobar els quals tenen els seus pros i els seus contres, i m’ha ajudat a reflexionar sobre que no hi ha un únic model de família correcte, encara que pot ser que el millor que hagem vist és el de la família adoptiva ja que posa límits però a la vegada també dona llibertat i afecció.


Marta.