Aquesta entrada, la dedicaré
a parlar del període d’adaptació al qual li hem dedicat una sessió a l’assignatura
de socioemocional.
Es tracta d’un procés
de vinculació que realitzen els infants en el moment en que entren en contacte
amb unes noves persones i espais, que en el nostre cas estem parlat de l’escoleta
i l’escola. Al entrar en una d’aquestes dues institucions, l’infant realitza la
separació significativa de les figures paternals des del naixement, cosa que
necessita un temps, per a superar el sentiment de pèrdua.
En aquest procés, es
realitza un gran canvi en les costums de l’infant cosa que implica una
adaptació progressiva amb el temps. El nen, va realitzant nous vincles afectius
amb el nou espai i les noves persones, sobretot amb els educadors. Mentre es
produeix aquest procés, les educadores hi juguen un paper molt important ja que
han d’acollir al infant i començar a forjar uns vincles positius tant amb el
petit com amb la seva família, per a que aquests s’acomodin i es sentin bé amb
l’escola.
Després de parlar una
mica sobre que és el procés d’adaptació, seguirem amb aquest tema però,
treballant-lo des de l’exemplificació d’un cas:
“Una
mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el
nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que
aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar
aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués
adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període
d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven
programades.”
El professor, ens va demanar que penséssim en
petit grup si l’actuació de la mestra havia estat la correcta, i que raonéssim com
li ho podríem dir. Des d’un primer moment, vaig deduir que no era una resposta
adequada per a donar a una família ja que, des d’un principi la mestra no
mostrava seguretat a la mare.
Doncs, ens ficarem en petit grup i vàrem
arribar a la conclusió de que la mestra es basava en el temps i no es parava a
pensar en les necessitats de l’infant. A més, com he dit abans que la mestra
emprés la paraula por, d’entrada ja transmetia inseguretat i por per a la mare.
Com a resposta que nosaltres donaríem, vàrem pensar en que primer estaria bé
saber els factors de perquè la mare demanava això. A més, intentaríem ressaltar
els beneficis de l’adaptació tant per al seu fill, com per al grup, com per a
la mestra. Li explicaríem, que el període d’adaptació és un procés més ampli
que sols estar còmode i no plorar. És un període que beneficia al seu fill i al
seu desenvolupament ja que, amb ell el nen comença a establir un vincles per
adaptar-se, i per a que els seus companys s’adaptin a ell.
Seguidament, per acabar amb aquesta activitat
férem un debat entre totes les companyes del grup, amb el qual vaig poder
anotar el que seria millor que fes si en un futur com a mestra em topo amb una
situació com aquesta o pareguda:
- En un primer moment, hauria d’explicar en que
consisteix el període d’adaptació i els
beneficis que té ja que, pot ser que la família i jo, tinguem idees diferents.
- Hauria d’informar-me el perquè la mare diu
això, ja que pot ser que sigui per qüestions de feina o altres factors. Segons
el que ens digui la mare, nosaltres com a bones docent l’hem d’escoltar i
intentar donar-li alternatives o posar-li solucions al problema. Hem de demanar
l’opinió a la família, donar la raó de que sí que s’està adaptant, però dir-li
que és important que segueixin amb el període per al bé del seu fill. Nosaltres
som els professionals i sabem que és necessari i molt important aquest procés,
però MAI ens hem de ficar per sobre de la família ni posar-nos en contra ja
que, aquest procés també implica establir vincles positius amb la família.
- Si volem decidir, hem de tenir una bona base
on recolzar-nos a l’hora de argumentar, cosa que és indispensable ja que hem
fer raonar i entendre que el que diem és per al bé del seu fill.
- Els hem de fer entendre que els infants tenen
ritmes diferents, i que s’ha establert aquest període per facilitar l’adaptació
de tots.
- Donar l’opció de que vingui un altre familiar
en el cas de que la mare o pare no pugui assistir a l’escola. O també, es pot
provar durant un dia a veure si l’infant està adaptat. Però, per a decidir
també hem de consultar-ho amb l’equip docent ja que, no es sols decisió meva.
- Podem tenir por, inseguretat, preocupació...
però MAI pot ser el nostre argument, i com a professionals que som tampoc ha de
transmetre’s a les famílies.
- ... Encara que es podrien posar més maneres i
opcions per a fer front a una situació com aquesta, opino que amb aquestes i
les pensades en petit grup ja em sento mes segura per a poder afrontar un
conflicte com aquest.
Aquesta activitat, m’ha agradat molt ja que
et fiques en la pell del docent i intentes imaginar com te’n sortiries d’una
situació així de la millor manera. M’ha ajuda a veure el que no hauria de fer i
com realment ho podria fer per a ser el més correcta possible. A més, m’ha
aportat nous coneixement ja que, d’aquest tema només havia sentit a parlar-ne,
però mai havia profunditzat tant en ell.
Marta.
