jueves, 5 de junio de 2014

Reflexions finals

Ai això s’acaba... que dir, que dir d’aquesta assignatura. La veritat que estic molt contenta amb el que he viscut gràcies a socioemocional.

Al principi de l’assignatura vaig haver de fer una entrada sobre les sensacions que em despertava aquesta nova aventura. Començava amb alegria, intriga, curiositat, por i nerviosa. He de dir que l’emoció d’alegria segueix hi segueix sent ja que he aprés moltíssim. I dir, que les dos últimes emocions, encara que les tinc per a l’examen, ja no les tinc com al principi. És a dir, que l’assignatura ha set fins i tot millor del que em podia arribar a imaginar.

Estic molt contenta i satisfeta amb tot el que he fet durans aquesta assignatura ja que els coneixement que he assolit són molt enriquidors per a mi i per al meu futur com a docent. Ara ja puc dir que se lo que són les emocions, quines són les primàries i quines les morals, puc parlar més sobre, els infants i el seu desenvolupament, sobre la família i l’escola...


He aprés com tractar a l’escola el tema de les emocions i altres -però sobretot les emocions ja que és un tema que mai havia tractat- cosa que per a mi és molt important ja que ensenyen molta teoria a la carrera, però en realitat lo difícil és dur aquesta teoria a la pràctica, cosa que em fa molta de por.  

A més, he de destacar que la manera en la que hem treballat a classe ha set molt bona ja que podia veure els diferents punts de vista de les meves companyes, cosa que m’ha ajudat a desenvolupar-me tant “professionalment”, com personalment. Penso que, aquesta manera de treballa (individualment, en petit i en gran grup), s’hauria de dur a terme en moltes altres assignatures i també en les escoles d’infantil, que encara que s’hi du, no crec que s’hi dugui com es diu.

En conclusió, puc dir que estic molt orgullosa de l’assignatura, del meu treball i de tot el que aprés. Ha set un quadrimestre molt enriquidor per a mi ja que quasi totes les assignatures que he tingut (inclosa aquesta), m’han aportat molts de nous coneixements, així com m’han reforçat alguns que ja tenia. Penso, que tenir assignatures com aquesta, és necessari per a poder formar-se com a una adequada docent per a poder satisfer les necessitats dels infants i ajudar-los en el seu desenvolupament com a persones. 



PD: He d'agrair al professor Iñaki i a les meves companyes ja que, sense tots ells aquesta aventura no hauria set possible.  Gràcies!


Marta. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario